Per fi ha arribat dijous!!!!!
Ja no podíem aguantar més els secrets, a cada moment se’ns anaven escapant… i no poder dir on anàvem als nostres companys de residència ens costava suor! Tots hem anat actuant com si res:
Bon dia Rafel! Per molts d’anys, te desitjam el millor i que tinguis moltes sorpreses! Jisjisjis si ell sapigués tot el que hi ha preparat!! Jajajaja…
Pel matí classe normal, per la tarda tot el grup es quedà fent Arts & Crafts i na Elisa i na Diana anaren a la Guinness Storehouse. Resulta que els de 3 setmanes hi anirem la setmana que ve i als altres de dues, podien estar-se sense anar-hi… més que res que l’entrada s’havia de pagar… i sa veritat, no ens hem privat de res, ni d’enlloc a aquest trip!!
Sa Guinness ha estat molt bé, però vos ho contaré amb més detall a la 3a per no rompre la màgia als de 3s setmanes. Això sí, presentarem un parell de fotos, per fer entrar ganes!
– Arriba el moment del sopar… na Debbie li ensenya el vídeo a n’en Rafel!!! Quan acaba el vídeo, li donam la targeteta amb les felicitacions…. uooooooooooooo!!! Súper sweet el moment. Cantant Happy Birthday entre mitges amb tots els de la Canteen… Aplausses too! En totes aquestes i de mentres que el deixam sopar una micona… na Diana agafa el seu gelat i hi posa les espelmetes…. espelmetes socarrimades per l’encenedor flamete que tenim juasjuasjuas…. un poc més i se’m fon el gelat sencer!! Què bo!! En Rafa bufa!! A saber el desig demanat jajajaj i què està pensant!!
Pujam cap a dalt i estam tots (manco el Rafel) super nirviosos. De fet n’Elisa i na Diana han fet un pacte amb el temps… ens va ploure s’ànima mentre tornàvem de Sa Guinness. – Oh please Mr Weather!!! Te deixam que ens calis totes, totes i que ploguis fins a les 6, mentre que durant el concert no ens faci ni pluja ni fred!! Això sí, a les 23:05 si vols (el concert acabava a les 23h) pot tornar a ploure i te deixam ploure dos dies més. Jajajaja, assustadetes ens tenia.
Res… 18:30 anam a cercar el bus núm 16… just arribam i acabava d’anar-se’n un… bufff… Els taxis plens, plens, plens de gent preparada pel concert…. 1 hora més tard i ens passen 3 busos que van plens i no s’aturen… el concepte ple de Dublin és relatiu… si ho comparam amb el bus 15 de S’Arenal – Palma…. podríem dir que estaven super empty… jajajaja… matissos!! Clar… nosaltres a n’en Rafel li havíem dit que ens veuríem amb els de Família per fer l’acomiat als de 2 setmanes… aquí que els de família pel grup whatsapp comencen a xerrar de les seves evening activities… per tant… mentre esperam el bus decidim fer l’entrega d’entrades… Camèra en mà i gravant el moment…: Bé Rafel! Ara entendràs perquè els busos van tan plens i perquè la gent dels taxis ens va xerrant! Juasjuasjuas….
ENTRADA pel Maklemore Concert entregada!! NO COMMENTS!!
Res… que decidim agafar un taxi… però… en un no hi cabem… així que 2!! Follow that Taxi!!
L’estil Irish de complements, roba i maquillatge entre les féminas, deixa molt que desitjar… però bé jajaja, entretengut per anar avaluant, cotilleant i entretenir our eyes!!!
Sa veritat és que destacàvem un poquet!!
a) La manera de vestir, súper modositos que anàvem tots nosaltres.
b) Nosaltres anàvem tots súper netets. Ells no entenem ben bé perquè anàvem súper tacats de terra, gespa… Intuim que els aplagà la pluja.
c) La nostra carona d’assustats davant la gentada que hi havia. Més de 37.000 persones que es diu ràpid, érem al concert.
d) La posició de les nostres motxilles en plan Smeagol “ My Precious” in the Lord of The Rings! Jajaja…
Una passada tropa! Una passada!! No Words!!
Va posar les cançons més conegudes al principi, gràcies a això ens poguérem anar abans no acabés oficialment el concert i així evitar la barabunta. De fet el taxista ens explicà que per llei TOTS els concerts o events de renou han d’acabar a les 23h, ja que és a partir de les 11 quan s’ha de fer silenci; així com els transports públics funcionen regularment… és a dir… si el darrer és a les 23:30… aquest és el darrer jajajajaj…
I el taxista de tornada ens explicà que la setmana passada hi va haver un altre concert i que hi havia gent que a les 02.00 encara esperava taxi. Nosaltres a les 23:30 ja érem al College!! Una monada, genial, inexplicable, fantàstic, súper, WOW!!
Protocol que seguírem jajajaja:
1r.- La nostra posició. Tots sabíem que no ens havíem de separar baix cap circunstància, si ho féiem ens trobaríem al lloc assignat. El lloc estava súper bé, perquè estàvem devora el lloc reservat a nins i minusvàlits, on hi havia gent de seguretat i de control. A banda hi havia unes barreres que si hi hagués hagut algun incident important haguéssim pogut botar i així llevar-nos d’enmig i estar protegits. Jajaja… tot controlat!
2n.- Per mourer-nos entre la gent fèiem cadena… una senyora garda (polícia in Irish) es va posar a riure quan ens va veure, li va fer molta gràcia (però carinyosament)
3r.- Vàrem anar al bany abans de començar el concert.
I
TOTS duiem la nostra targeta identificativa on posa qui som, on estudiam i on vivim; així com número de contacte Irish perquè ens venguin a cercar els nostres leaders irlandesos.
Por fin ha llegado el Jueves!!!
Ya no podíamos aguantar más los secretos, a cada momento se nos iban escapando … y no poder decir dónde íbamos a nuestros compañeros de residencia nos costaba un montón! Todos hemos hecho como si nada:
Buenos días Rafael! Muchísimas felicidades, ojalá se cumplan todos tus deseos! Jisjisjis si él supiera todo lo que hay preparado! Jajajaja …
Por la mañana clase normal, por la tarde todo el grupo se quedó haciendo Arts & Crafts y Elisa y Diana fueron a la Guinness Storehouse. Los de 3 semanas iremos la próxima semana; así que se quedaron junto con los de dos que no consideraban una necesidad ir.
El museo de la fábrica Guinness ha estado muy bien, pero os lo contaré con más detalle en la 3ª para no romper la magia a los de 3s semanas. Eso sí, presentaremos un par de fotos, para ir calentando motores.
– Llega el momento de la cena … Debbie le enseña el vídeo a Rafael! Cuando termina el vídeo, le damos la tarjetita con las felicitaciones …. uooooooooooooo! Súper sweet el momento. Cantamos Happy Birthday con todos los de la Canteen … Aplausses too! Le dejamos cenar un poquito … Diana coge un helado y pone las velas …. velitas chamuscadas por el mechero flamete que tenemos juasjuasjuas …. un poco más y se funde el helado entero! Qué bueno! Rafa sopla! A saber el deseo que ha pedido jajajaj y que está pensando!
Estamos todos (menos Rafael) super nerviosos. De hecho Elisa y Diana han hecho un pacto con el tiempo … nos llovió muchísimo mientras volvíamos de la fábrica Guinness. – Oh please Mr. Weather! Te dejamos que nos empapes todas, todas y que llueva hasta las 6, mientras que durante el concierto no nos haga ni lluvia, ni frío! Eso sí, a las 23:05 si quieres (el concierto terminaba a las 23h) puede volver a llover y te dejamos llover dos días más. Jajajaja, aterrorizadas que estábamos.
Nada … 18:30 vamos a buscar el bus n 16 … justo llegamos y acababa de irse uno … bufff … Los taxis llenos, llenos, llenos de gente preparada para el concierto … 1 hora más tarde y pasan 3 buses que van llenos y no se detienen … el concepto lleno de Dublin es relativo … si lo comparamos con el bus 15 de S’Arenal – Palma …. podríamos decir que estaban super empty … jajajaja … matices! Claro … nosotros a Rafael le habíamos dicho que nos veríamos con los de Familia para hacer la despedida a los de 2 semanas … En eso que los de familia por el grupo whatsapp empiezan a charlar de sus evening activities .. . por lo tanto … mientras esperamos el bus decidimos hacer la entrega de entradas … Cámara en mano y grabando el momento …: Bueno Rafa! Ahora entenderás porqué los buses van tan llenos y que la gente de los taxis nos esté hablando! Juasjuasjuas ….
ENTRADA para Maklemore Gig entregada! NO COMMENTS!
Nada … que decidimos coger un taxi … pero … en un no cabemos … así que 2! Follow that Taxi!
El estilo Irish de complementos, ropa y maquillaje entre las féminas, deja mucho que desear … pero bueno jajaja, genial para our eyes, mientras esperábamos para entrar en los baños!
La verdad es que destacábamos un poquito!
a) La forma de vestir, súper modositos que íbamos todos nosotros.
b) Nosotros íbamos todos súper limpitos. Ellos no entendemos muy bien porqué iban súper manchados de tierra, césped … suponemos que les pilló el chaparrón de nuestro Mr Weather friend.
c) Nuestra carita del gatito de Shrek, Gato ante la gente que había. Más de 37.000 personas que se dice rápido, estábamos en el concierto.
d) La posición de nuestras mochilas en plan Smeagol «My Precious» in the Lord of The Rings! Jajaja …
Una pasada tropa! Una pasada! No Words!
Puso las canciones más conocidas al principio, gracias a ello nos pudimos ir antes de acabar oficialmente el concierto y así evitar la barabunta. De hecho el taxista nos explicó que por ley TODOS los conciertos o eventos de ruido deben terminar a las 23h, ya que es a partir de las 11 cuando se debe hacer silencio; así como los transportes públicos funcionan regularmente … es decir … si el último es a las 23:30 … éste es el último jajajajaj …
Y el taxista de vuelta nos explicó que la semana pasada hubo otro concierto y que había gente que a las 02:00 aún esperaba taxi. Nosotros a las 23:30 ya estábamos en el College! La verdad que todo nos fue clavado, genial, inexplicable, fantástico, súper, WOW!
Protocolo que seguimos jajajaja:
1º. – Nuestra posición. Todos sabíamos que no nos teníamos que separar bajo ninguna circunstancia, si lo hacíamos estaríamos en el lugar asignado. El lugar estaba súper bien, porque estábamos al lado del lugar reservado a niños y minusválidos, donde había gente de seguridad y de control. Además había unas barreras que si hubiera habido algún incidente importante hubiéramos podido saltar y así quitarnos del medio y estar protegidos. Jajaja … todo controlado!
2 º. – Para movernos entre la gente hacíamos cadena … una señora garda (policía in Irish) se puso a reír cuando nos vio, le hizo mucha gracia (pero cariñosamente)
3 º. – Fuimos al baño antes de empezar el concierto.
Y
TODOS llevábamos nuestra tarjeta identificativa donde pone quienes somos, donde estudiamos y donde vivimos; así como número de contacto Irish para que nos vengan a buscar nuestros leaders irlandeses.