Bon dia pares i mares, això està arribant a la seva fi, i pareix que va ser ahir quan vàrem començar!
Ahir va ser un dia una mica estrany. Pel matí varen fer les classes habituals i varèm dinar com de custum a les 12h. A les 13:15 havíem quedat per a anar a la «Jurassic Coast», té bona pinta això. Vàrem anar a agafar el bus i partírem cap alla. El poble on va arribar el bus es diu Swanage, un poble molt maco a la vorera de la mar amb uns penya-segats al fons impressionants. Però la llàstima és que per culpa del tràfic de l’anada, vàrem tardar més del que tocava i no vàrem poder fer tot el temps que un poble i uns penya-segats com aquests es mereixen. La tornada va ser encara més llarga, la qual vàrem aprofitar per decansar i veure el paisatge.
En arribar a Bournemouth la cafeteria ja estava tancada, però tranquils que la varen obrir y varen poder sopar. Un grup de nins volia anar a sopar a un restaurant per un dia i anar de compres, el primer ho varen poder fer, el segon no estic segur perquè ja estaven tancant totes les botigues, aquí les tànquen a les 18:30, que prest, no?
Després hi havia dues opcions, o relax o Disco! Els que volíen descansar varen quedar a la residència o varen anar a donar una volta i els demés tornaren a Cameo, aquella sauna que vos vaig contar l’altra dia. S’ho varen tornar a passar genial. En acabat, tornàrem tots a la residència i a descansar que avui tenim el darrer dia de classes, ohhhhh! Segur que més d’una llàgrim caurà avui.
Mentre els nins eren a la discoteca, na Maribel, la directora del programa, va tenir el detall de convidar-nos a tots els monitors que acompanyàvem els grups de nins, n’Ana, en Javier, en Bartos i jo, a sopar. Moltes gràcies.
[/vc_column_text] [/vc_column]Buenos días padres y madres, esto está llegando a su fin, y parece que fue ayer cuando empezamos!
Ayer fue un día un poco extraño. Por la mañana tuvieron clases como cada día y nos fuimos a comer a las 12h como de costumbre. A las 13:5 habiamos quedado para ir a la «Jurassic Coast», suena bien. Cogimos un bus y marchamos. El pueblo al que llegamos se llama Swanage, un pueblo muy bonito a la orilla del mar con unos acantilados al fondo impresionantes. La lástima es que por culpa del tráfico de la ida, tardamos más de lo esperado y no pudimos pasar todo el tiempo que un pueblo y unos acantilados como estos se merecen. La vuelta fue todavía más larga, por lo que aprovechamos para mirar el paisage y descansar.
Cuando llegamos a Bournemouthla cafeteria ya estaba cerrada, pero tranquilos que la abrieron para poder cenar. Un grupo de chicos quería ir a cenar a un restaurante por una vez e ir de compras. Lo primero lo hicieron, lo segundo no lo sé ya que las tiendas ya estaban cerrando, aquí cierran a las 8:30, que pronto, no?
Después había dos opciones, o relax o disco! Los que querían descansar quedaron en la residencia o fueron a dar una vuleta y los demás volvieron a Cameo, aquella sauna que os conté la semana pasada. Se lo volvieron a pasar genial. Cuando acabamos, nos fuimos a la residencia a descansar quehoy es el último día de clases. Seguro que más de una lágrima le cae a alguien.
Mientras los niños estaban en a discoteca, Maribel, la directora del programa, tuvo el detalle de invitarnos a los monitores que acompañamos a los niños, Ana, Javier, Bartos y yo, a cenar. Muchas gracias Maribel.
[/vc_column_text] [/vc_column]
Foto artística del nins.
Panoràmica de la Jurassic Coast.
Foto de grup a Sawnage.